El bloc de la Maria: COMUNICA'T!

dimecres, 2 de desembre del 2009

COMUNICA'T!

De ben segur que moltes vegades t'has sentit incòmode intentant parlar amb una persona amb discapacitat. Per por a fer-ho malament ho acabem fent "pitjor".

El sentit comú és la millor eina per establir una bona comunicació, i amb persones amb discapacitat no és diferent. Sentiments de llàstima o sobreprotecció només ens entorpiran quan ens volguem dirigir a algú.

Heus aquí un Power Point que us ajudarà a desfer-vos de tòpics i idees preconcebudes, és més senzill del que sembla, clicka-hi!

https://www.yousendit.com/download/MVNkSlJ3NDRlM1RIRGc9PQ

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Paràlisis Cerebral Infantil

En què consisteix la patologia/síndrome?
La Paràlisi Cerebral és un síndrome clínic, resultat d’una alteració del Sistema Nerviós Central (format per el cervell i la medul·la espinal) que no se desenvolupa amb normalitat. Està caracteritzat per trastorns motors (to, postura i moviment) i freqüents signes associats (sensorials, mentals i/o epilèptics). Depenent de la zona del cervell que sigui afectada els trastorns seran més posturals o de moviment o més mentals i també depenen de la grandària de la zona alterada, els trastorns seran més o menys profunds.

Es coneix l’origen/les causes? Quin és?
En tots els casos el que provoca el principi del problema es la manca d’oxigen en una part del cervell durant el seu desenvolupament. Això es diu Anoxia. Les neurones que formen el Sistema Nerviós Central, són molt sensibles a la manca d’oxigen. Quan es moren moltes neurones, aquella part del cervell no pot funcionar correctament i el resultat és una manca d’una certa activitat funcional.
Entre les causes de l’anoxia hi poden haver varies: problemes en el part, prematuritat, infeccions o altres malalties.

També existeixen causes com naixements prematurs i amb baix pes, manca d’oxigen en el moment del part, placentes sense nutrients, incompatibilitat sanguínies, infeccions, bactèries i petits cops que poden originar greus conseqüències.

Estadístiques: Incidència/ prevalença en la població.
La paràlisi cerebral, lluny de remetre, va en augment a Espanya i en la resta de països d'Europa occidental. Només en el nostre país podem parlar d'un percentatge del 2,5 per mil de la població afectada. Pot incidir en persones de qualsevol condició i raça i és actualment la causa més freqüent de discapacitats motrius en els nens, des que es va instaurar la vacunació de la poliomielitis. Els avanços de la medicina, que perllonguen les expectatives de vida dels afectats, i l'augment dels embarassos de risc i de naixements prematurs en les societats occidentals, són avui dia la causa directa del increment de la paràlisi cerebral. Segons dades estadístiques, el nombre de persones a Espanya amb discapacitat arriba a els 3,8 milions, el que suposa gairebé el 9% de la població. D'ells, 120.000 tenen paràlisi cerebral. Els graus d'intensitat de la mateixa varien: hi ha persones amb una paràlisi tot just apreciable i altres, no obstant això, que necessiten a terceres persones per a desembolicar-se i desenvolupar la seva vida diària. Segons recents investigacions, set de cada deu casos de paràlisi cerebral es produïxen durant l'embaràs, altres dos en el moment del part i altre més es produïx durant els dos primers anys de vida.

En el cas dels grups amb discapacitat severa -un 80% del col·lectiu – la família juga un paper important, ja que segons dades del INSERSO, són els familiars directes els quals es fan càrrec en el 76% de les situacions, de les persones que necessiten atencions per a realitzar les tasques quotidianes de la vida diària. Altres parents reunits s'encarreguen de la seva assistència en el 9% dels casos; en el 8% de les situacions l'atenció l'assumeixen empleats externs, en el 3,5% veïns, amics o altres persones i només en el 2,6% són els serveis socials els quals s'ocupen.

Quins són els seus símptomes?
Alguns dels trastorns conseqüències de la PC són les següents:

• Patologia neuromotriu/espasticitat, rigidesa, distonia, atetosis, ataxia, hipotonia i Paràlisi.Són problemes per efectuar els moviments
• Retraccions musculars i deformitats osteoarticulars. Són deformacions del muscles els ossos i les articulacions.
• Trastorns psicomotrius i/o d’organització del moviment. Són problemes per coordinar els moviments.
• Patologia i trastorns mentals i psíquics. Són problemes mentals.
• Patologia i/o trastorns de la comunicació i del llenguatge. Són problemes per parlar i comunicar-se amb els altres.
• patologia epilèptica. Són atacs incontrolats en els que la persona perd el control i no sap el que està fent i a més es torna agressiu. Per evitar això s’ha de prendre una medicació quan el metge detecta un perill d’epilèpsia al cervell d’un malalt.
• trastorns sensorials, sobretot visuals. Són problemes en la percepció dels sentits, com la visió, el tacte, l’oïda...
• Trastorns hormonals. En el cas de la PC vol dir problemes de regulació de diferents hormones del cos.
• patologia odonto-oro-facial. Són problemes en la formació de les dents, la boca i la cara .
• trastorns digestius i de l’alimentació, problemes per digerir els aliments.
• patologia respiratoria, problemes per respirar, expectorar (treure els mocs), tossir...
• etc…

En quina mesura aquests afecten a la capacitat per parlar i comunicar-se?

La PC és un trastorn neuromotriu, provocat per un dany durant el desenvolupament del cervell i que és irreversible. Però, la seva evolució és positiva i la manera de millorar depèn de tractaments globals tan físics com psíquics.

En quins aspectes es centra el tractament o l’atenció?

El procés de tractaments dels PC, lligat al seu cicle vital, és el següent :
Etapa Diagnòstica: no es tracta només del diagnòstic etiológic o de la lesió en concret, sinó del diagnòstic del desenvolupament de l’infant i del moment evolutiu en el que es troba i la seva situació en el marc familiar. Per tant estem parlant que inclou l’afectació neuromotriu, la situació mental tant de coneixements com de relació amb el seu entorn i tots els trastorns i patologies associades.
Per realitzar aquesta tasca calen professionals especialitzats en PC, desenvolupament i en psicopatologia infantil.
Intervenen/metge neuropediatre, psicòleg, fisioterapeuta i treballadora social.

Tractament precoç: estem parlant d’un abordatge terapèutic que consisteix en una intervenció global en el desenvolupament amb una especial cura en els aspectes característics de la PC, amb una intervenció amb la família i el més aviat possible. Cal un equip multiprofessional que actuï de forma interdisciplinar i amb supervisió clínica sabent que inicia un procés assistencial que ha de tenir una continuïtat en la vida de l’infant.
Per realitzar aquesta tasca hem de comptar amb metge neuropediatre/rehabilitador, psicòleg clínic, logopeda, fisioterapeuta i treballador social. Edat de 0 a 4-6 anys.
Educació integral: haurà de contemplar les característiques de l’infant o adolescent i oferir-li dins el marc de l’escola ordinària o d’educació especial tots els suports necessaris per desenvolupar les seves capacitats d’aprenentatge.
Aquesta etapa ha de ser complementària de la rehabilitació i no considerar l’infant com un alumne o un pacient, sinó com una persona en fase de desenvolupament i formació que ha d’integrar els dos processos per aprofitar al màxim les seves capacitats.
Les persones afectades de PC necessiten una integració dels serveis de neurorehabilitació i dels sociosanitaris.
En aquesta etapa han d’acompanyar als mestres diferents especialistes (rehabilitació) i en el cas dels greument afectats personal de suport pels professionals (auxiliars i supervisió) i les famílies (suport, assessorament i respir).

En totes aquestes etapes cal el suport dels professionals experts en ajudes tècniques i ortopèdiques per millorar a nivell motriu, de comunicació i d’autonomia personal. També calen els professionals consultors de totes les patologies associades (ortopedes, oftalmòlegs, etc...).
Al mateix temps ens calen espais lúdics, esportius i de relació per millorar la integració familiar i social de les persones afectades de PC.
El treball amb les famílies serà diferenciat segons l’etapa assistencial en la que es trobin, però sempre ha de ser un treball específic, consensuat entre tots els professionals, amb el consentiment i la participació de la família i de la persona amb PC quan pugui.
Si a les famílies els oferim espais integradors i de respir, millorarà la qualitat relacional de tots plegats (paralítics cerebrals, famílies i professionals) i retrasarem l’edat de institucionalització d’aquestes persones així com l’etapa d’envelliment.

dimecres, 2 de desembre del 2009

COMUNICA'T!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El bloc de la Maria

Amics

El que s'ha parlat...

Dades personals

Paràlisis Cerebral Infantil